Vd esta aquí: Koinonía> Agenda > |
AUTOR: “Gese” Silva, Ezequiel
|
||
AGENDA LATINOAMERICANA AÑO: 2010
|
CONJUGANT CRITS: TEOLOGIA DE L’ALLIBERAMENT I ECOLOGIAEZEQUIEL “GESE” SILVAJa fa temps que a Amèrica Llatina, Leonardo Boff, s’encarregava de recordar a la Teologia de l’Alliberament (TdA) la urgència de la temĂ tica ecològica, plantejada originĂ riament per teòlegs nord-americans i europeus. La seva obra Crit de la terra, crit dels pobres va enfocar l’actualitat de la qĂĽestiĂł ambiental per a la teologia en el nostre context llatinoamericĂ . AllĂ hi deia, entre d’altres coses, què tenen en comĂş la TdA i l’ecologia: ambdues parteixen d’un clam, d’un crit. La primera del crit dels pobres per la vida digna. La segona, del crit de la Terra, explotada i oprimida de diverses maneres pels Ă©ssers humans. Davant l’estat actual del nostre ecosistema planetari i de cares al seu futur, Âżquin paper li toca a la TdA? ÂżPot realitzar alguna aportaciĂł per tal de fecundar la praxi i reflexiĂł ecològica? Podem considerar tres escletxes per introduir-nos en aquesta relaciĂł possible (i necessĂ ria) entre TdA i ecologia. Primer, perquè la TdA fa camĂ amb els nostres pobles llatinoamericans profundament marcats en la seva identitat per la seva relaciĂł amb la terra, la natura. És l’escletxa historicocultural. Segon, perquè la TdA ha precedit i excedit prĂ ctiques que han conjugat joiosament i dolorosa preocupaciĂł ecològica i opciĂł pels pobres. Es tracta de l’escletxa martirial. En darrer lloc, perquè la TdA, des del seu mètode i notes particulars, pot ser una instĂ ncia crĂtica saludable per l’ecologia. És l’escletxa metodològica. Aprofundim breument en cadascuna d’elles. La tradiciĂł cultural llatinoamericana Des d’una perspectiva històrica, observem que la TdA ha enfonsat les seves arrels en el fan camĂ que els pobles llatinoamericans al ritme dels seus processos alliberadors en la recerca de vida abundant i felicitat plena. Pobles que estan vinculats a la terra des de les fondes fibres de la seva identitat, la seva cultura i la seva història mil•lenĂ ria: la Pacha Mama o Mare Terra. Per a ells, la terra, l’ambient Ă©s constitutiu de la seva identitat. Sense ella no es poden comprendre, narrar-se, projectar-se, desenvolupar-se o somiar-se. La saviesa d’aquests pobles ens recorda que no podem violar la Pacha, que generosament i gratuĂŻta ens dĂłna els fruits del seu ventre. Ens han encomanat que en tinguem cura, que la tractem amb respecte, responsabilitat i fins i tot veneraciĂł. La “raĂł instrumental” del mĂłn occidental ens va dur a objectivar la Pacha, a manipular-la i explotar-la fins al punt d’arraconar-la en la seva agonia. La riquesa de la tradiciĂł cultural dels pobles originaris llatinoamericans ens parla de la Pacha no pas com a quelcom, una cosa, un objecte inert; sinĂł com a algĂş, amb vida, que reparteix la seva vida abundant a “mĂ estesa”. El poble d’Israel, de la mateixa manera, tambĂ© va percebre que DĂ©u regalava la vida gratuĂŻtament i amb generositat per mitjĂ de la Terra. La seva experiència sintonitza, alhora, amb els nostres pobles originaris en aquella intuĂŻciĂł religiosa primigènia que veu en la terra una fondĂ ria i una profunditat vinculada al misteri divĂ. D’aquĂ que la TdA pugui continuar obrint aquesta escletxa historicocultural en la seva reflexiĂł i articulaciĂł amb l’ecologia. Dorothy Stang, mĂ rtir dels pobres i de la terra. La tradiciĂł biblicojesuĂ nica a l’Amèrica Llatina ha heretat en els temps recents una icona martirial que ens parla clarament de la relaciĂł entre preocupaciĂł ecològica i opciĂł pels pobres: la Gna. Dorothy Stang. Fou assassinada el 12 de febrer del 2005 a la forest amazònica. Va rebre sis covards trets que li van arrencar la vida als 73 anys. Va ser l’atac violent dels poderosos per fer callar el seu compromĂs en defensa de la vida dels pobles originaris que habiten l’Amazònia. Va ser la reacciĂł fratricida que no va suportar la denĂşncia als terratinents que exploten impĂşdicament els treballadors rurals. A l’amazònic Estat de ParĂ (Brasil), en els darrers 33 anys, hi ha hagut 772 assassinats de treballadors rurals i de persones que els donaven suport. Dorothy Ă©s un testimoni actual de com la preocupaciĂł per la conservaciĂł i la cura de la forest es conjuga amb la lluita pels drets dels pobres a la terra i el treball digne per a la seva vida abundant i ciutadania plena. Des d’aquesta escletxa testimonial – de la Gna. Dorothy i de tants de companys i companyes- la TdA troba via per a la seva reflexiĂł i articulaciĂł amb l’ecologia. Algunes reserves crĂtiques. La pregunta per l’actualitat de la TdA no deixa de ressonar des de fa uns quants anys. Ja sigui formulada amb intenciĂł constructiva o amb Ă nim malintencionat, sabem que la pregunta per l’actualitat de la TdA no es respon tenint com a parĂ metre la seva visibilitat editorial o actualitat acadèmica. Allò important no Ă©s pas que es perpetuĂŻ com a teologia hegemònica, sinĂł mĂ©s aviat veure de quina manera a partir del seu pas, tota teologia pot ser alliberadora a Amèrica Llatina o en el lloc que sigui. En això tambĂ© rau la seva actualitat. En aquesta lĂnia, la TdA pot ser una gran aportaciĂł per a la causa ecològica. A la TdA tambĂ© es parla de l’alliberament de la teologia (Juan Luis Segundo). D’aquesta manera se’ns adverteix sobre els dispositius opressors i legitimadors propis de la narrativa teològica, que tenen a veure amb l’ambigĂĽitat de la paraula i la intencionalitat del discurs. La TdA ha de ser tambĂ© alliberament de la teologia i afavorir, de la mateixa manera, l’alliberament de l’ecologia. No sĂłn pas pocs els teòlegs i teòlogues que avui pugen al cavall de l’ecologia i s’enrolen de manera acrĂtica a les seves files. La TdA, en tant que alliberament de la teologia, pot ajudar l’ecologia a desactivar en ella el mateix dispositiu opressor que tambĂ© batega en el discurs teològic: el fonamentalisme. Es tracta d’un perill que tambĂ© amenaça l’ecologia. L’ecologia, ajudada per la TdA, pot estar mĂ©s a l’aguait davant d’aquest risc. NingĂş dubta de la urgència de la cura de la Terra. Les dades sĂłn alarmants, l’escenari futur incert, les accions transformadores escasses. No obstant això, la urgència de la causa ecològica no es pot autolegitimar per ella mateixa, caient en fonamentalismes –i autoerotismes intel•lectuals- que perdin l’horitzĂł evangèlic principal: l’ésser humĂ en la seva condiciĂł històrica d’oprimit. Presentem tres maneres concretes en què la TdA es pot articular amb l’ecologia des del que anomenem “escletxa metodològica”. Per descomptat que n’hi ha d’altres; assenyalem les que considerem mĂ©s rellevants. La TdA es pot articular amb l’ecologia: a) Essent memòria de la centralitat dels pobres: davant del perill d’un biocentrisme abstracte d’alguns ecologismes que posen en el mateix nivell tota vida, des d’un insecte fins a l’ésser humĂ . AquĂ la TdA ha d’aportar tot el seu vigor crĂtic. Seria un horror metafĂsic i ètic ponderar de manera indistinta la vida de la balena franca austral i la vida dels pobres i faltats de justĂcia de la terra. La TdA ha de contribuir a desenvolupar una ecologia a la llum de l’alliberament dels pobres. Mentre s’introdueixi aquesta perspectiva, aportaciĂł valuosĂssima de la TdA, hi pot haver diĂ leg i articulaciĂł entre ambdues disciplines. b) Proposant una ecologia històrica i polĂtica: davant el perill d’una ecologia al marge de la història, la TdA pot contribuir a l’alliberament de l’ecologia incorporant la memòria dels processos històrics en els quals es varen conjugar ambients i territoris amb col•lectius humans i processos polĂtics. La terra, els llocs, els espais i ambients de la nostra Amèrica Llatina estan fortament travessats per les lluites polĂtiques i socials. Recuperar els processos, fer memòria dels actors, ressaltar allò sociopolĂtic del drama de la salvaciĂł humana pot ser una aportaciĂł alliberadora per a l’ecologia. Enmig de la preocupaciĂł ecològica, la TdA pot restituir la importĂ ncia de les lluites territorials, de la tinença de la terra, d’allò bĂ sic per a la sostenibilitat de la vida o de les biografies i testimonis que nodreixen els ambients. c) Introduint el “principi-sospita”. AixĂ, tal com hi ha una teologia que legitima allò que el mercat tiranitza i construeix, tambĂ© hi ha una ecologia que pot respondre a interessos estranys a la vida dels pobres. L’ecologia Ă©s especialment sensible a aquesta mena de manipulacions del mercat. Hi ha una ecologia “polĂticament” correcta que connecta fĂ cilment amb la sensibilitat emocional dels subjectes, aconseguint un alt nivell d’acceptaciĂł en el “mercat” i la finalitat de la qual Ă©s sostenir i estendre la dominaciĂł dels poders fĂ ctics. La sospita activa ens pot ajudar a evitar el risc de canonitzar automĂ ticament qualsevol moviment ecològic. La TdA, des de l’exploraciĂł a la via d’aquestes tres escletxes, realment pot ser una aportaciĂł fecunda per al desenvolupament d’una ecologia llatinoamericana que s’insereixi en els processos sociopolĂtics dels nostres pobles. Apostem per la potència d’aquesta relaciĂł i a la possibilitat de conjugar ambdĂłs crits, que sĂłn crits de DĂ©u. EZEQUIEL “GESE” SILVA Buenos Aires, Argentina
|