Vd esta aquí: Koinonía> Agenda > |
AUTOR: Sobrino, Jon
|
||
AGENDA LATINOAMERICANA AÑO: 2006
|
LA TEOLOGIA: COMUNICACIĂ“ MILITANT I AGRACIADASER, COM DÉU, DEFENSORA MILITANT DEL POBREJON SOBRINO1. Un mĂłn nou necessita una nova consciència col•lectiva. I allò que tĂ© capacitat per generar-la Ă©s, mĂ©s que cap altra cosa, la força de la mateixa realitat: la generositat i veritat d’un Monsenyor Romero, la de les silencioses vĂctimes del Congo, la de la generositat de la solidaritat… per exemple. Aquesta realitat vol prendre la paraula, vol “comunicar-se”, i un cop comunicada –la realitat, no nomĂ©s una doctrina que la tracti- genera consciència col•lectiva que configura la Humanitat. Segons el lema de l’Agenda d’enguany: “per a una altra Humanitat, una altra comunicació”. Això que hem dit tambĂ© s’aplica a la teologia. La qual, en definitiva, posa en paraula la realitat de DĂ©u i de la història. Si no s’acontenta amb ser nomĂ©s doctrinalment “veritable” sinĂł tambĂ© històricament “salvadora”, en el seu propi ser i fer ha de “comunicar” realitat que salva. I –afegim- ha de fer-ho “militantment”, amb consciència que la seva identitat i rellevĂ ncia en depenen. Parlant de “militĂ ncia” s’ha de començar dient que existeix una descomunal “batalla” per part dels poderosos per apoderar-se del llenguatge, per definir i imposar allò que Ă©s “polĂticament correcte” i enterrar allò que no interessa. I això tambĂ© passa en teologia: ÂżQuè en queda d’aquell “JesĂşs històric” que va sacsejar ments i consciències, d’aquell “Regne de DĂ©u”, i del “Poble de DĂ©u” del qual va parlar el VaticĂ II? Sobretot, Âżquè en queda d’aquella “inserció” en mig d’opressions i matances, d’utopies i generositat sense lĂmits, del testimoni martirial i l’”EsglĂ©sia dels pobres”, coses de les quals en va parlar MedellĂn amb mĂ©s força que el Concili? ÂżQuè en queda d’aquell viure i desviure’s, al carrer i al temple, en la pietat i a l’acadèmia, d’allò que anomenem l’”opciĂł pels pobres”? Sens dubte que en queda alguna cosa. Potser quedi molt amagat, però tambĂ© s’enterren aquestes realitats, i fins i tot el llenguatge pot desaparèixer. I a vegades això passa en nom de “nous paradigmes”. És veritat que els paradigmes canvien, però existeix allò “metaparadigmĂ tic”, allò que estĂ mĂ©s enllĂ dels paradigmes canviants, allò que no ha de deixar d’existir perquè el llenguatge ho silenciĂŻ. El “segueix-me” de JesĂşs, el “baixar de la creu els crucificats” d’EllacurĂa, “la glòria de DĂ©u en el pobre que viu” de Romero... travessen i sobreviuen a qualsevol paradigma. 2. Doncs bĂ©, una teologia “militant” –en el llenguatge i sobretot en la realitat- sempre corre el risc que l’enterrin, per la seva perillositat, però tambĂ© corre sempre el risc de ressorgir per la seva necessitat. I això Ă©s aixà –pensem- no tant pel temperament del subjecte que fa teologia, sinĂł perquè en el seu objecte hi ha –el misteri de DĂ©u i del seu Crist- una cosa que exigeix militĂ ncia com a risc i com a benedicciĂł. Com parla el nostre DĂ©u? “He escoltat clams intolerables que no em deixen en pau... SortirĂ© de mi i baixarĂ© a alliberar-los... I a vosaltres –nosaltres- no us passi pel cap venir a mi amb cants piadosos ni tan sols irenistes... Les vostres mans estan tacades de sang. Renteu-vos”... No pas totes les divinitats parlen aixà –certament no les que ara s’ensenyoren seglarment d’Occident-, però aixĂ parla el nostre DĂ©u. Un creient –i un teòleg- no pot anar mĂ©s enllĂ del misteri d’aquest DĂ©u. Ha de participar –sigui quin sigui el seu temperament- en aquesta militĂ ncia de DĂ©u contra el pecat del mĂłn, contra els Ădols que sembren mort per milions, que fan desaparèixer del planeta la vergonya i la decència, i que implanten allò impĂşdic. Però allò primer i allò darrer d’aquest DĂ©u militant no tĂ© res d’esquerp i geniĂĽt, encara menys d’egoista i arrogant, d’empipat, per dir-ho aixĂ perquè li vagi malament amb les nostres maldats... Allò primer i allò darrer d’ell Ă©s mĂ©s aviat compassiĂł i tendresa, bondat i amor. És el DĂ©u que veu patiments i escolta laments –recordem els 4 milions de morts a la vergonyosa i silenciada guerra del Congo-, i tot això li arriba a l’interior. I aleshores DĂ©u Ă©s militant d’una altra manera mĂ©s primigènia: Ă©s maternalment militant. I per això, la teologia no es pot fer sense maternalitat, com molt bĂ© va dir Joan XXIII de l’EsglĂ©sia: l’EsglĂ©sia Ă©s abans que res mare, partera d’humanitat. Ser mestra ve desprĂ©s. A EllacurĂa li agradava repetir-ho de l’EsglĂ©sia i de la teologia. I bĂ© prou que sabia el que deia quan parlava de magisterialitat. Segons això, per a la teologia, “militĂ ncia” Ă©s en definitiva inscriure’s decididament a les files d’un DĂ©u que escomet contra l’opressiĂł, la injustĂcia, la mentida i la mort per vèncer en l’única batalla que en definitiva li interessa: la de la bondat. Fer teologia militantment Ă©s introduir-se en la batalla que van començar uns altres –els opressors- i convertir-se, com DĂ©u, en defensor militant del pobre. En aquesta bondat a DĂ©u li escau el seu ser DĂ©u i –per això- a la teologia li escau el seu ser teologia. MilitĂ ncia Ă©s estar a favor d’aquesta bondat, desmesuradament. I, al mateix temps, Ă©s estar en contra d’allò que se li oposi, no pas senzillament d’allò que la nega. Avui dia, tant el DĂ©u –el de la vida- com l’anti-DĂ©u –Ădols, antirregne-, tant la grĂ cia, la immensa bondat al mĂłn, present de manera desconeguda entre els pobres, allò que hem anomenat la santedat primĂ ria, com la maldat que es passeja escandalosament, fan que la teologia cristiana hagi de ser militant. I tambĂ© hi afegim que tant el compromĂs amb allò que Ă©s bo i veritable –ja que no pas tot Ă©s igual-, com el politeisme –que, com a mĂnim a Occident, juga a favor nostre...-, tot això vol militĂ ncia de la teologia. En principi la militĂ ncia no provĂ© d’instints geniĂĽts, conspiradors o –comprensiblement- contestataris, coses que poden venir desprĂ©s. A la teologia la militĂ ncia li ve del seu objecte: DĂ©u. 3. La teologia tracta de DĂ©u, el seu objecte, fent Ăşs de la intel•ligència, i, tambĂ©, el seu Ăşs correcte la fa “militant”. Aquest Ăşs correcte, segons les conegudes paraules d’EllacurĂa, consta de tres coses. La primera Ă©s “fer-se cĂ rrec de la realitat”, estant activament entre la realitat de les coses. “MilitĂ ncia” aquĂ vol dir que el teòleg no sigui simple espectador, per descomptat, però ni tan sols tampoc “simple” pensador –encara que tant de bo n’hi hagi molts i profunds-, sinĂł que es deixi afectar per la realitat de les coses, abans que la doctrina les hagi garbellat i fins i tot –malgrat que no es pot evitar l’interès que mou l’afany per conèixer- pel sentit que les coses tenen per a nosaltres. “Militantment” s’ha de deixar que la realitat sigui allò que Ă©s, que prengui la paraula. Com a mĂnim, fer l’esforç. La segona Ă©s “encarregar-se de la realitat”: arribar a conèixer i acceptar l’encĂ rrec que ens fa la realitat, senzillament per ser el que Ă©s. És la dimensiĂł prĂ ctica de la intel•ligència. MilitĂ ncia Ă©s, doncs, pensar “encarregant-se” de la realitat, i pensar molt i bĂ© –perquè ningĂş pensi que amb la militĂ ncia es menysprea el pensament i es cau en el pur activisme. Dit sense cap hybris, es tracta que ens encarreguem de DĂ©u, del seu Regnat. En aquest sentit EllacurĂa deia que la teologia Ă©s el “moment ideològic d’una praxi”. En aquest mateix sentit hem entroncat la teologia a la terna teologal: Ă©s l’intellectus fidei, en la lĂnia d’AgustĂ. És tambĂ© l’intellectus spei, en la lĂnia de J. Moltmann. I sobretot Ă©s l’intellectus amoris, historitzat de vĂ ries formes com a intellectus misericordiae, iustitiae... La tercera Ă©s “carregar amb la realitat”: Ă©s la dimensiĂł ètica de la intel•ligència, la qual no ha esta donada al teòleg per desentendre-se’n, sinĂł per carregar amb les exigències de l’encĂ rrec. La teologia ha de carregar amb allò mĂ©s pesat de la realitat, i això, si es tracta de teologia cristiana, no deixa de ser una tautologia. La persecuciĂł no Ă©s pas nomĂ©s allò que sobrevĂ© als cristians per necessitat, com avisava Pau des del començament als cristians de Tessalònica, sinĂł allò que ha de sobrevenir als que pensen cristianament a DĂ©u en contra dels Ădols, i als que s’encarreguen del Regne en contra de l’antirregne. D’una manera o altra, acabaran com uns mĂ rtirs, com JesĂşs –mĂ rtirs jesuĂ nics-. I hauran sigut mĂ rtirs per haver sigut teòlegs. 4. La teologia ha de ser “militant”, però no nomĂ©s això: ha de ser “agraciada”, amb la mateixa radicalitat i amb prioritat lògica, tant pel que toca a l’objecte de la teologia, com al subjecte que la fa. Objectivament, se’ns ha donat una bona notĂcia, un evangeli. És allò que ve de fora –o si es vol del mĂ©s profund de nosaltres-, però no Ă©s producte de les nostres mans: “Ha aparegut la benignitat de DĂ©u”. “Amb JesĂşs ens va venir la grĂ cia i la veritat”, i en ell s’ha revelat –contra tota expectativa- l’”ecce homo”. Això Ă©s evangeli, la grĂ cia com a objecte. Però la teologia tambĂ© Ă©s “agraciada” en el subjecte. TambĂ© “el fer teològic” se’ns dĂłna, no en tots els seus elements conceptuals, per descomptat, però sĂ en el seu dinamisme fonamental. Ho he repetit moltes vegades, però no trobo cap fĂłrmula millor per expressar-ho que aquestes paraules de Rahner: “Crec que ser cristiĂ Ă©s la tasca mĂ©s senzilla, la mĂ©s simple i a la vegada aquella pesada cĂ rrega de la qual ens parla l’evangeli. Quan la carregues, ella et carrega, i com mĂ©s temps visquis, mĂ©s pesada i lleugera arribarĂ a ser. Al final nomĂ©s queda el misteri”. A la terminologia que hem usat abans; quan intel∙ligim, no nomĂ©s hem de carregar amb la realitat sinĂł que la realitat carrega amb nosaltres. És la teologia agraciada. JON SOBRINO El Salvador
|