Vd esta aquí: Koinonía> Agenda > |
Descargar
este artículo: PDF RTF
|
||
AUTOR: Manifiesto de la Asamblea del Pueblo de Dios
|
||
AGENDA LATINOAMERICANA AÑO: 1997
|
DÉU TÉ UN SOMNIManifest de l’Assemblea del Poble de DĂ©u Macroecumenisme En la primera Assemblea del Poble de DĂ©u, celebrada a Quito, Equador, en ocasiĂł dels polèmics 500 anys, el 1992, es va llançar aquest manifest. En la seva utòpica senzillesa i en la seva apassionada esperança, diu el que aquestes Assemblees del Poble de DĂ©u volen ser: una mobilitzaciĂł macroecumènica; un anar-se trobant en diĂ leg, en solidaritat, en lluites comunes i en somnis, la gent amb fe i compromĂs de la nostra PĂ tria Gran, l’Abya Yala. Les diferents esglĂ©sies cristianes, les religions Ăndies i les religions afroamericanes, en un macroecumenisme que respecta les respectives identitats i suma al mateix temps la consciència comuna de ser aquesta PĂ tria Gran i l’opciĂł comuna per als pobres en es processos d’alliberament. Aquest somni, que Ă©s un deure, que Ă©s la nostra vida, Ă©s el propi somni de DĂ©u per a la nostra Abya Yala. AquĂ, a l’Equador, a la meitat del nostre Continent, estem reunits 486 germanes i germans de 20 paĂŻsos de la PĂ tria Gran – indĂgenes, negres, mestissos, blancs -, acompanyats per germanes i germans de l’Àfrica, l’Amèrica del Nord, Ă€sia i Europa. És la primera Trobada Continental de l’Assemblea del Poble de DĂ©u. Som creients de moltes confessions cristianes (evangèlics, catòlics, moravians), i membres de religions indĂgenes i negres: laiques i laics, pastors, pastores, sacerdots, religioses, religiosos i bisbes. Una humil però joiosa i prometedora confluència de germanes i germans, que testimonien la seva fe en el DĂ©u de la Vida i compromesos amb el caminar alliberador dels nostres pobles. En el context polèmic del Vè Centenari, sense la mĂ©s mĂnima pretensiĂł de contestar altres veus, volem contribuir, enfortits pel DĂ©u de la Vida, a la memòria i el compromĂs alternatius d’aquesta data que ens convoca. Aquest primer encontre ens ha sorprès a tots, i s’ha desbordat a si mateix. No podem escriure un document final, tancant en poques pĂ gines la riquesa de l’experiència de DĂ©u i dels desafiaments d’una recerca comuna que hem conviscut en aquests cinc dies lluminosos. Volem simplement donar testimoni d’algunes vivències mĂ©s grans, per alegria i estĂmul d’altres moltes germanes i germans del Continent i del MĂłn, amb qui caminem en solidaritat. DÉU SEMPRE ÉS MÉS GRAN. Hi ha veritablement un Ăşnic DĂ©u, de tots els homes, i mĂ©s enllĂ i mĂ©s a prop de tots ells, Pare i Mare de tots nosaltres, viscut en la diversitat de les expressions religioses de les diferents cultures i trobat en la natura, en el propi cor i en els processos de la història. Aquest DĂ©u Ă©s el nostre DĂ©u. La nostra fe se’ns ha descobert i volem proclamar agraĂŻts, aquest descobriment. DÉU TÉ UN SOMNI. I aquest somni coincideix, complementant-nos, amb els millors somnis de totes les persones i de tots els Pobles: la Vida, en el temps i mĂ©s enllĂ de la mort, la Pau de la JustĂcia, la Llibertat de la diversitat, la Unitat de la famĂlia humana, en un sol MĂłn sense primer ni tercer, dins de la Llei suprema de l’Amor. I aquest somni Ă©s el nostre somni. I aquĂ hem reafirmat el dret dels nostres pobles a tenir un somni d’aquesta utopia que pot i ha de convocar a la coherència quotidiana, a la resistència i a l’organitzaciĂł, incendiant, contra la nit, la nostra esperança. EL POBLE DE DÉU SON MOLTS POBLES. Totes aquelles persones, comunitats i Pobles que assumim aquest somni-projecte de DĂ©u, som el Poble de DĂ©u. Cap religiĂł, cap esglĂ©sia, pot atorgar-se l’exclusivitat de ser aquest poble. S’exclouen, això sĂ, del Poble de DĂ©u tots aquells i aquelles que es neguen a assumir aquest somni de DĂ©u i del seu Poble, servint els dĂ©us del capital, de l’imperialisme, de la corrupciĂł i de la violència institucionalitzada. Per aquest culte idòlatra, en la nostra Amèrica i en tot el Tercer MĂłn, cada vegada sĂłn mĂ©s els pobres i cada vegada sĂłn mĂ©s els empobrits. En el nostre continent, desprĂ©s de tantes condemnacions i prepotències religioses, volem proclamar aquesta realitat majoritĂ ria que s’expressa, sobretot, en les religions indĂgenes, en les religions afroamericanes i en les diverses confessions cristianes. Les cristianes i els cristians presents en aquesta trobada ens sentim profundament cridats a la conversiĂł. PĂşblicament, en nom de milions de germans i germanes que senten com nosaltres, i per suplir, potser, l’omissiĂł oficial de les nostres esglĂ©sies, demanem perdĂł als Pobles IndĂgenes i als Pobles Negres de casa nostra mateix, tantes vegades condemnats com a idòlatres i secularment sotmesos al genocidi i a la dominaciĂł. EL VERITABLE ECUMENISME ÉS MÉS GRAN QUE L’ECUMENISME, perquè l’Oikumene Ă©s tota la terra habitada. En aquesta primera trobada de l’Assemblea del Poble de DĂ©u hem experimenta que, a mĂ©s d potenciar cada dia mĂ©s l’ecumenisme entre les esglĂ©sies cristianes, hem d’obrir-nos al macroecumenisme. Una paraula nova per expressar una realitat i una consciència noves. Fil conductor de tota la trobada, Ă©s el tema central de debats, confluències, tensions, recerques i esperances. És un ecumenisme que tĂ© les mateixes dimensions universals del Poble de DĂ©u. En aquest descobriment hem començat a despullar-nos dels nostres prejudicis i hem abraçat amb molts mĂ©s braços i molts mĂ©s cors el DĂ©u Ăşnic i mĂ©s gran. Moltes llengĂĽes, cants, sĂmbols, gestos – amb les Ă nimes i els cossos en dansa i en adoraciĂł – ho testimonien i ho celebren. DÉU I EL SEU POBLE FEM LA HISTĂ’RIA. Tots nosaltres, ja de sempre, participem en les lluites i organitzacions indĂgenes, negres, camperoles, obreres, de dones, sindicals, polĂtiques i del moviment popular en general. Però en aquesta trobada i precisament per reconèixer-nos Poble de DĂ©u en aquesta Abya Yala, la nostra PĂ tria comuna, renovem el nostre compromĂs amb totes les lluites del continent: en l’afirmaciĂł de la identitat indĂgena, negra i mestissa, en el projecte popular de la conquesta de la terra i de la vida digna per a tots, sense oligarquies privilegiades i sense majories marginals; en la lluita organitzada, no solament dels nostre Pobles del Tercer MĂłn, i en la intersolidaritat amb tants germans i germanes del Primer MĂłn, contra l’ordre mundial del capitalisme alternativa dels processos amb què els nostres pobles construeixen l’altra democrĂ cia, la de les filles i els fills de DĂ©u, agermanats entre si. NO LLANCEM UN DOCUMENT; FEM EXULTANT INVITACIĂ“. Amb el Popol Vuh, llibre sagrat dels Maies, cridem: “Que tots s’aixequin, que tots siguin convocats, que ningĂş quedi enrere. Que es faci clar ja”. Amb la veu negra del pastor MartĂn Luther King cantem: “Tinc un somni: un dia tots respectaran la dignitat i el valor de la persona humana”. I per la veu alliberadora de JesĂşs de Natzaret, que la fe cristiana acull com a presència encarnada de DĂ©u, reconeixem que “aquestes coses noves ja comencen a succeir”, i per això, malgrat tants signes de misèria o de mort, ens redrecem, units i aixequem els caps al sol i al vent de la PĂ tria Gran, perquè “el nostre alliberament Ă©s cada vegada mĂ©s a prop”. L’ASSEMBLEA DEL POBLE DE DÉU CONTINUA LA SEVA MARXA. Nosaltres, veus d’Amèrica amb altres moltes veus, mans de l’AfroamerĂndia amb altres moltes mans, somnis del somni de la nostra Abya Yala, signem ara aquesta invitaciĂł fraterna que tantes germanes i germans han signat, durant aquests 500 anys d’invasiĂł i de resistència, amb el segell mĂ©s gran de la pròpia sang.
|