«Un altre món és possible»
Quart Fòrum Social Mundial, a l'Ãndia
Sergio Ferrari
Després de tres edicions d'èxits successius, creixents i acumulats a
Porto Alegre, Brasil, el Fòrum Social Mundial (FSM) es trasllada a l'Ãndia.
Bombai, del 16 al 21 de gener de 2004, es constitueix en seu de la
convocatòria d'organitzacions, moviments socials, xarxes i personalitats «altermundialistes»
més important fins ara existent.
El quart FSM es realitzarà en un moment molt especial de la història de
la humanitat, exigint un veritable salt pel que fa a la qualitat i a la
creativitat de la reflexió. Passat més de mig any des del fi de la guerra
contra Iraq, una nova lògica d'hegemonia mundial estarà ja en plena
execució, i el moviment que contesta la globalització neoliberal també
haurà redissenyat noves estratègies.
Ãndia 2004 es constituirà llavors en un dels principals escenaris de
reflexió i d'acció del moviment social després del terratrèmol
geopoliticomilitar del primer quadrimestre del 2003.
Després del part... créixer. Després... madurar
Pocs continents com l'asià tic, amb gairebé la meitat de la població
mundial, seran tan decisius per a la marxa futura del planeta. I si Brasil
era «gegant» en un Fòrum marcadament eurollatinoamericà en les seves tres
primeres edicions, Ãndia definirà la real magnitud del FSM a nivell
planetari. Amb la garantia d'organitzacions socials, especialment
camperoles, que es compten a milions, amb la convicció d'una llarga
història de lluita i de consciència anticolonial i amb les contradiccions
d'un paÃs hiperpoblat.
Una ocasió única per barrejar experiències, per saltar-se l'elenc un
xic repetitiu de les personalitats que van animar els tres fòrums
anteriors i, sobretot, per fer arrelar la dinà mica del FSM en els
processos socials d'aquesta sensible regió del planeta.
«Debatre-ho tot per trobar alternatives» podria reactualitzar la
consigna «Un altre món és possible», que va definir les tres primeres
edicions. I en aquest debat, l'experiència, els dèficits, les frustracions
i les sÃntesis indicatives de Porto Alegre seran precioses. D'aquà la
importà ncia de sistematitzar els camins ja fets confrontant amb maduresa
els més profunds reptes i dilemes.
Primer dilema per a Bombai 2004: la complexa relació quantitat-qualitat.
Com aconseguir una participació à mplia i massiva, i al mateix temps donar
una passa endavant en la qualitat de la reflexió estratègica? I sobretot,
com assegurar d'arribar a sÃntesis en un univers de participació tan
desbordant i heterogeni?
Si bé és cert que la universalització (geogrà fica, sectorial i temà tica)
de la discussió apareix com a necessitat vital en l'essència mateixa del
FSM, no menys evident és que nodrir el moviment social amb alternatives
viables a l'actual model dominant es converteix en una exigència cada dia
més urgent. No sols per assegurar la supervivència del planeta i de
l'ésser humà sinó també per impedir que la nova lògica bèl•lica continuï
destruint socialment i ecològicament la terra.
Dilema addicional: com assegurar que el FSM no perdi la riquesa de
l'amplitud democrà tica dels seus actors/participants, i que eviti, al
mateix temps, caure en un laberint indigerible i incoordinable? Diversitat
i sÃntesi apareixen com a cares oposades d'una mateixa moneda. Falta
encara trobar una metodologia que faci viable aquesta dialèctica que de
moment està entrabada. Desafiament essencial per a Ãndia 2004.
La natura mateixa del FSM -que fou concebut originà riament pels
convocants com a espai de debat, d'intercanvi d'experiències i
d'articulació (Carta de Principis, 12-14)- entrarà a debat a l'Ãndia a
partir del seu prematur desenvolupament.
Dilema clau respecte a la seva identitat: pot el FSM, o no,
convertir-se en un Moviment de Moviments Socials, més sòlid i estructurat
que el que es va pensar el 2001 quan va néixer?
Si bé el consens és del parer que és inimaginable transformar el FSM en
una internacional polÃtica més (com ho foren la primera, la segona, la
tercera i la quarta), és també evident el pas endavant que va fer al
novembre de 2002 el Fòrum Social Europeu de Florència, Ità lia, quant a la
seva capacitat de convocatòria i de disputa polÃtica. La pròpia
experiència que va viure el moviment alter-mundialista el 2003 serà un
punt important de reflexió en la seva quarta edició. Les majors
mobilitzacions antiguerra que hagi conegut la història del planeta són
filles «naturals» del FSM. La del 15 de febrer de 2003 va reunir el mateix
dia gairebé quinze milions de manifestants a 600 ciutats, convocatòria que
es va repetir a penes durant cinc setmanes després el 22 de març.
I d'aquà un dilema no menys important: un FSM per a la reflexió, el
debat i la socialització d'agendes, o un FSM que addicionalment es
converteixi en promotor clau de la mobilització planetà ria contra la
globalització neoliberal i les seves variants hegemòniques i bèl•liques?
En la mesura que el FSM o les seves expressions locals, nacionals o
regionals convoquin / hegemoneïtzin la protesta, dos temes essencials
apareixeran com a necessitat peremptòria del moviment social per debatre a
Bombai: el de les formes de lluita, d'una banda, i el del risc a la «il•legalització».
En tres moments la Carta de Principis del FSM es posiciona respecte al
tema de la violència. Quan s'oposa a «tota visió totalità ria i
reduccionista de la història i a l'ús de la violència com a mitjà de
control social per l'Estat». Quan propugna per «relacions igualità ries,
solidà ries i pacÃfiques entre les persones, races, gèneres i pobles...» i
quan tanca la participació « als que atemptin contra la vida de persones
com a mètode d'acció polÃtica». La Carta no eludeix, no obstant això, la
reflexió «sobre els mitjans i accions de resistència i superació d'aquesta
dominació (del capital)...».
La mobilització ciutadana à mplia, per més no violent que sigui
l'esperit convocant, entranya la possibilitat sempre vigent de la fricció,
la provocació del poder, la confrontació. I si bé Florència 2002 -més d'un
milió de manifestants al carrer- i la mobilització antiguerra de febrer-març
proven les virtuts de les masses, la militarització de l'Estat per frenar
l'anti-Davos (gener del 2003) o per obstaculitzar l'antiG8 (juny 2003 a
Evian) expressen les contracares del poder i el risc de la provocació
sofisticada.
Risc que augmentarà geomètricament amb el pas del temps i amb la
consolidació alter-mundialista. Ja es contemplen els primers signes de
l'esforç dels grans mitjans de premsa mundials i del gran poder polÃtic
per deslegitimar el moviment que brega per una altra mundialització i
amenaçar-lo, d'una i una altra forma, amb la seva il•legalización.
Identificar alter-mundialismo amb terrorisme és una estratègia cada cop
més usual per part de molts Estats.
Serà un desafiament de la ciutadania planetà ria -i per això Bombai 2004
pot convertir-se en un marc ideal- confrontar i derrotar aquesta tan
perillosa com a falsa simetria. La comprensió del FSM com a procés anual i
no com a cita única o puntual pot constituir una porta de sortida a aquest
intent deslegitimador. Tan important serà Ãndia 2004 com el procés de
preparació, dispers, ampli i estès en diferents racons dels cinc
continents.
La sana obsessió de les alternatives
Si el diagnòstic sobre l'estat actual del planeta i de la lògica del
sistema hegemònic ha constituït fins ara l'eix de la reflexió en el FSM, a
l'Ãndia hauria de començar a prioritzar les alternatives viables a la
globalització neoliberal.
És imperatiu un canvi de clau, una readequació de l'esforç, una nova
organització de l'estructura del fòrum mateix, una redefinició temà tica.
En suma, començar a sistematitzar de baix a dalt, del local a allò global,
la variada gamma d'experiències alternatives que ja s'apliquen. Buscar els
denominadors comuns. Exposar les seves potencialitats. Avaluar-ne les
debilitats.
Si bé és cert que l'actual sistema va necessitar més de dos segles per
imposar-se i que és inimaginable en quatre, cinc o deu anys trobar-hi les
alternatives globals, la credibilitat s'enfortirà en la mesura que el
canvi pugui provar-se, certificar-se, compartir-se, estendre's i
universalitzar-se.
En aquesta recerca s'hauran d'autoimposar diverses actituds. En primer
lloc, la convicció del moviment social planetari de la seva pròpia
capacitat propositiva. En segon lloc, el convenciment que la gran
alternativa a l'actual sistema no resultarà d'un cop de mà gia sinó de la
sistematització i acumulació de centenes i centenes d'alternatives locals
diferents.
A més a més, la comprensió flexible dels temps històrics. Si bé és cert
que ningú no pot exigir al moviment ciutadà mundial una alternativa
acabada en quatre anys d'existència del FSM, també és cert que les
vÃctimes de la guerra, de la misèria creixent, de la marginació social i
de la destrucció ecològica tenen dret a expressar el seu nerviosisme (per
no dir ansietat) i l'exigència de canvis rà pids a la lògica dominant
autodestructiva.
D'aquesta sana obsessió per trobar alternatives dependrà la vigència
del FSM que pot trobar en el seu nou rostre asià tic un estÃmul addicional
de concreció, conclusions i universalitat.
Sergio Ferrari
Suïssa-Argentina
|